Tardor 21-11-2015

Hola a totes i tots,

                     Ja hem acabat una altra setmana. El temps corre molt, fins i tot a vegades potser massa depressa. Però què hi farem, la qüestió és anar fent el que es planegi amb constància i deixar que el temps s'encarregui del rítme.  Així és com intento de fer, perquè com més vull anar amb  rapidesa, no per això guanyo més temps.
                   Parlant de temps, avui, cap el migdia, he sortit a fer unes compres, i m'he permès no anar depressa, i gaudir del sol que escalfava, del vent que em fregava la cara, no gens fred, era com una carícia tèbia i suau, m'ha agradat passejar abans de tornar a casa.  Els carrers estaven plens de les fulles seques, que els arbres van perdent per preparar-se a dormir l'hivern. I com quan era peita o joveneta, he trepitjat aquesta catifa de colors torrats, i escoltar el sorollet en trepijar les fulles.  He caminat lentament, escoltant la  simfonia que a cada passa m'oferien les fulles caigudes.
                 En una placeta prop de casa, m'he aturat per mirar l'espectacle, tota la plaça estava curulla de les fulles seques. He miral els arbres, poques fulles s'aguantaven a les branques, he pensat: hi ha fulles que encara s'arrapen per no caure, no deuen voler deixar l'arbre nu, volen fer´li companyia tant de temps com poden, perquè més tard o més d'hora caurant, i passaran a una altra "dimensió?"
               Uns nens també jugaven amb les fulles, n'agafaven grapats i les llençaven enlaire i els queien per sobre d'ells i reien contents i feliços, encara, per sort, viuen cada moment sense adonar-se del que passa al seu entorn. Sort en tenen i cal deixar -los que visquin el seu món d'ara amb tota la innocència.  Després de gaudir d'aquest conjunt de fulles i xiquets, amb un somriure de satisfacció, he tornat a caminar i trepitjar fulles, fins a casa.  M'he sentit nova, contenta d'haver-me permès gaudir d'aquest curt temps, sense presses, sense obligacions.
               Hi he pensat que avui és el día 21, com m'he compenetrat amb el núm. 2 , sense adonar-me'n. Aquest número té per nom: Enyorança Profunda; quina ha estat la meva enyorança?, i si sé que ha estat una enyorança de retrobar el temps passat, de retrobar la innocència d'un temps llunyà convertit, ara, en responsabilitat.

La cita:

"El temps solament es pot jutjar en funció de la posició, comparant on estava jo abans i on estic ara"  (Scott Shaw)

Mes de desembre

Hola a totes i tots,

           Demà final de la segona setmana d'aquest mes.  Però crec que encara ens queda temps per reflexionar sobre nosaltres mateixos.  Anotaré el que vaig escriture en el calendari que vaig fer per aquest any.

           "Crec que aquest mes ens convida a replegar-nos, a sentir el nostre Jo més profund. A sentir la nostra realitat, a saber que som sers íntegres, connectats amb la saviesa divina. 

             Aquest mes té assignat el núm. 11: INALTERABLE. És moment que des del nostre silenci repassem l'any que s'està escolant, per entendre el que hem fet, el perquè ho hem fet i, què ens ha representat per la nostra evolució. I ho hem de fer amb sinceritat, mirant sense jutjar-nos, és de l'única manera que entendrem amb què, encara, hi estem aferrats, per, en silenci interior, marcar-nos un nou pla, una nova manera de ser, per fer un gir important. Esdevenir un ser nou.

             Aquesta reflexió, es pot fer al redós, d'un foc de camp. Mirant les estrelles. Escoltant una música que ens ajudi a mantenir-nos quiets.  En fi en el lloc en què podem sentir-nos tranquils i que ningú ni res ens pugui distreure.   Respirant

profundament, ulls tancats i deixar que la nostra ànima ens parli.

Desitjo que qui ho faci l'ajudi a renovar-se interiorment i, evidentment, exteriorment.

La cita:

" La vida és com una llegenda: no que sigui llarga, sinó que sigui ben explicada"  (Sèneca)

7- 11 -2015

Hola a totes i tots,

          Avui, primer dissabte del mes de novembre. És el núm. 7 i té per nom: SERENITAT i SUPERACIÓ. Significa que aquesta vibració, té la gran capacitat de, davant del que passi, mantenint una actitud serena, amb la vista a la realitat i entenent la lliçó que envia la situació , es troba la solució justa i correcta.
           No sé si el que vull exposar ara hi té un sentit adaptat, però crec que sí.  A veure: dies abans de Tots Sants i del dia dels difunts, comencen a metrallar-nos amb aquesta festa dita "halloween". Em pregunto que perquè es va acceptant costums d'arreu i que no tenen res a veure amb les nostres tradicions o, costums que a poc a poc es van diluint. Quin país és el nostre que sembla que el que ens ve de fora és millor, o. més interessant.  Tant insignificants es creu que som que es necessita el d'un altre país per fer-nos més intressants???? A més a més aquesta festa, per mi, és una falta de respecte pels difunts, que precisament el nostre costum és recordar-los, retra'ls un estimat record amb respecte i amor.
         Fa poc, em van explicar que ve dels Celtes, que es disfressaven de bruixes, d'esquelets, etc, perquè creien que aquest dia, les ànimes  volen tornar per quedar-se entre els seus, i així, disfressats ,els feien por perquè marxessin cap on han d'estar. Això té un sentit, però tot i respectant-lo, no és d'aquí i molt menys de la manera tant comercial i fora de lloc que es fa. Fins i tot, l'altre dia vaig sentir, per la televisió, en un grup que tractaven un tema determinat, que el costum de la "Castanyada" és una mica avorrida, per favor és que ha de ser divertida?
       Perquè he començat lligant aquesta festa amb el significat del núm. 7?, perquè hauriem de mantenir aquest espai de serenitat per mirar amb claredat que a poc a poc anem perdent  així,  el que ens representa,  la nostra identitat, els costums expliquen una manera de ser, com a poble, allò que dóna força, sentit, poder........  Bé no em vull allargar més, una altra vegada ja aniré parlant, quan s'escaigui d'altres coses.

          La cita d'avui és això:    En una canço de Raimon hi ha una petita, gran, estrofa que diu: " Qui perd l'origen, perd l'identitat".  Fins aviat.